El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix “estudiar” amb les següents paraules: “ Aplicar l’esperit a adquirir la coneixença (d’alguna cosa), a aprendre (alguna cosa) de memòria.” Aquesta definició ens ajuda a fer-nos una idea de què significa aquest verb però no ens ajuda a saber com podem aconseguir l’objectiu que es defineix: ser capaços d’adquirir coneixements. D’altra banda redueix a “aprendre de memòria” el tipus d’aprenentatge però de ben segur que tothom és conscient que estudiar no pot reduir-se únicament a memoritzar: l’aprenentatge requereix comprensió a part de capacitat memorística. Tenir el cap farcit de dades que podem reproduir serveix de ben poc si, al mateix temps, no som capaços de fer entrar en joc aquestes informacions per a alguna cosa més: resoldre algun problema (matemàtic o no), comparar i contrastar, criticar i qüestionar, sintetitzar… Adquirir coneixements va més enllà, per tant, d’emmagatzemar dades: el coneixement implica tenir la capacitat de dotar de sentit totes aquestes informacions i saber-les fer servir de maneres ben diverses.
Per saber estudiar cal, doncs, dominar diverses eines i estratègies que ens ajudaran a aconseguir els nostres objectius i èxits acadèmics. No hi ha una fórmula màgica ni tampoc una recepta secreta que pugui funcionar de la mateixa manera amb tothom: cada estudiant ha de ser capaç de conèixer-se i determinar quines són les seves fortaleses i debilitats i saber anar triant les eines i estratègies d’estudi adequades en cada cas. Un bon acompanyament docent passa per ensenyar i compartir tècniques d’estudi i d’aprenentatge ben diverses que permetin als nostres estudiants anar guanyant seguretat i autonomia: que els faciliti conèixer com més eines millor per ser capaços de triar quines són les que els resulten més adients en funció de la situació, de l’assignatura, del format del temari… Per això el professorat sabem que hem de dedicar temps a tutoria (i també a les diverses assignatures) a facilitar i a acompanyar l’alumnat en processos d’autoconeixement i de reflexió sobre les pròpies habilitats, capacitats i motivacions en paral·lel a la descoberta i consolidació de les eines i tècniques d’estudi. Per començar el que cal, doncs, és que l’alumnat sigui conscient de què implica un bon procés d’aprenentatge: saber escoltar, saber detectar la informació essencial, saber aprofitar els recursos pedagògics de la millor manera… Saber plantejar la pregunta i la resposta: què he d’aprendre i què he de saber fer amb el què d’aprendre? Com m’ho estan ensenyant i què he de fer per seguir amb el procés d’aprenentatge i de posada en pràctica dels coneixements que m’estan compartint?
Els bons hàbits d’estudi tenen clara relació sempre amb la bona predisposició que han de tenir a l’aula els nois i noies per seguir les explicacions i demandes dels docents. Els bons hàbits d’estudi tenen clara relació sempre amb la bona predisposició que han de tenir a l’aula els nois i noies per seguir les explicacions i demandes dels docents. Un bon rendiment escolar té a veure amb com està l’alumne a classe: la seva voluntat d’aprenentatge, la seva capacitat per plantejar dubtes, per demanar ajuda, per saber equivocar-se i aprendre des dels propis errors… Tot això és possible si l’alumnat ve a classe amb els objectius clars i amb les condicions de benestar necessaris (el descans, la dieta sana, l’estabilitat emocional, si se sent segur i confortable a l’escola…)
El procés d’estudi i d’aprenentatge, doncs, comença a l’aula, en un espai compartit on ha de predominar l’escolta activa i on s’ha de despertar l’interès. I requereix, també, estones de treball personal (sovint individual) per acabar de consolidar el que s’ha après.
En les diverses estratègies d’estudi entra en joc la comprensió lectora: una habilitat que cal anar treballant i consolidant des dels primers cursos escolars. Acompanyar en el procés lector i garantir que els nens i nenes entenen el que van llegint és la primera clau de l’èxit. Des de l’escola es treballen estratègies lectores diverses que van entrant en joc progressivament: saber fer-se preguntes, generar hipòtesis, fer inferències, ser capaços de visualitzar el que les paraules ens diuen…
Per tant, tenint en compte les reflexions que hem anat compartint, podem dir que èxit en la formació acadèmica té a veure amb tenir hàbits d’estudi adients i consolidats de manera progressiva i disposar, també, d’un bon ventall de tècniques d’estudi.
Els bons hàbits serien, com hem dit, saber escoltar, saber donar importància al que es treballa dia a dia, saber ser conscient del propi procés d’aprenentatge per demanar suport, ajuda o orientació quan es consideri oportú. Aquest seguiment de l’alumnat s’ha de fer des de tots els agents de la comunitat educativa: l’equip docent, la família i, molt especialment, el propi alumne que ha d’anar treballant la seva autoconsciència i ha de saber convertir-se en el protagonista dels processos d’aprenentatge.
Exemples de bons hàbits ja han anat apareixent a l’article, a tall de conclusió els podem enumerar de la següent manera: tenir clars els objectius de cada aprenentatge, tenir un horari adequat que reculli moments d’estudi i de descans, mantenir l’atenció adient a l’aula, tenir un espai adequat per a la bona concentració i treball (pensar en llocs silenciosos, fer ús de recursos externs com ara lesbiblioteques…), tenir un estil de vida saludable (un bon descans, poques distraccions i dieta sana) i tenir clares les estratègies i tècniques d’estudi que ens resulten més òptimes en funció del nostre perfil d’aprenent i del tipus de repte o aprenentatge proposat pels docents.
D’entre les tècniques d’estudi podem parlar de les que ens serveixen per organitzar i gestionar el temps, com el mètode d’estudi Pomodoro. Aquest mètode, força conegut entre algun sector d’alumnat, proposa treballar estones de 25 minuts de manera intensiva i sense distraccions i anar fent pauses de 5 minuts. Es tracta d’una tècnica que busca establir objectius concrets de treball (que es plantegen en aquestes estones de 25 minuts) així com la millora de la productivitat.
Algunes de les tècniques d’estudi que habitualment es recomanen i que anem ensenyant i pautant des de l’escola són la presa i reelaboració d’apunts (una eina eficaç per a mantenir l’atenció i la concentració i per anar practicant la capacitat d’expressar des de les pròpies paraules el que es va aprenent), tècniques per a sintetizar continguts i sabers (resums, mapes conceptuals, cronologies…), explicacions orals del que s’està estudiant (algun alumnat que té un perfil clarament comunicatiu usa amb èxit aquesta tècnica) o bé practicar amb models d’examen (facilitats pel docent o creats de manera col·laborativa o personal entre els estudiants).
Per a treure el màxim profit de totes aquestes tècniques o d’altres, també des de l’escola es comparteixen recursos: poden ser digitals-acompanyats de reflexió crítica sobre el mal ús de fonts no fiables o de la intel·ligència artificial que no hauria de substituir ni suplantar el talent humà- o, com ja hem dit, treballar amb els nois i noies aspectes per a l’estudi, i també per a la vida, com la comprensió lectora, la implicació, saber proposar-se objectius i mantenir la motivació davant un dels reptes més estimulants amb el qual es pot enfrontar l’ésser humà: ampliar coneixements i estudiar per ser persones que, amb seny i saviesa, puguin convertir-se en ciutadanes responsables, crítiques i felices.
Escola Jesús Maria Claudina-Thévenet de Barcelona
